º> Un premi per mi????

Tot saltant pels blocs com sempre, m’he trobat amb una agradable sorpresa, quelcom que havia observat i que no en coneixia la seva procedència, quelcom que veia lluir en altres blocs i pensava....... que deu voler dir això ? d´on surt aquesta iniciativa ? i el perquè de tot plegat ?, ...... dons ara ho tinc jo !!!!!...... algú a qui aprecio m’ha fet un agradable detall, m’ha ofert un premi.... un premi a miiiii!!! jo que no el mereixo, jo que fa poc estic aquí i que intento posar-me a la alçada de tot el que veig, .....aissssssssss

......... Ara et parlo a tu horabaixa, estic emocionada i ho estic perquè has pensat en mi quan segur que has vist molts mes treballs que potser son mes mereixedors que el meu, però TU has pensat en mi, moltes gracies..

A tots els que llegiu aquests renglons, no deixeu de passar per horabaixa i gaudir del que les seves paraules transmeten, paraules de fets quotidians que sobten perquè amb la seva naturalitat, et transporten a la situació descrita....... son com somniar !!!!!!!!

A mi també m’agradaria fer extensiu aquest guardo per lo tan el faig arribar a:

http://sara-momentosdecisivos.blogspot.com/
Para ti Sara, por tus pensamientos ,constancia y simpatía, así como tu paciencia idiomática..
http://www.praxis-spad.blogspot.com/
Per tu praxis, per la teva sensibilitat en les imatges que captes i la creativitat que en elles ens mostres.
http://enelsmeusulls.blogspot.com/
Per tu Baba, perquè m’agraden els teus treballs i els teus macros.
http://montse-unamicadetot.blogspot.com/
Per tu Montse, per tot el que em transmets amb les teves imatges i amb els teus comentaris.
http://jcc-1953.blogspot.com/
Per tu Joan, per haver compartit els inicis blocaires i haver segut un bon mestre i alumne.

També vull dir que per mi el millor regal es seguir contant amb la desinteressada participació de tots vosaltres.
Un petonassssssssssssssss

º> El vent !!

El vent s’emporta tot allò que troba dèbil pel camí
tot allò que no es resisteix, des de la mes petita fulla,
quan el vent bufa i ho fa fort, tot tremola al seu pas,
trontollen les plantes i els arbres, fins i tot els mes alts
però el que mai el vent podrà moure es la meva voluntat
la voluntat de transmetre i compartir un reguitzell de pensaments
sentiments i paraules, que junts fan possible aquest blog
i que molt gustosament comparteixo amb tots vosaltres.
Que el vent, que despulla cada hivern aquesta flor , no s´emporti el que desitgeu..

º> Per tu !!!!!

Per tu, amiga del passat
per l’amistat que em recuperat,
per tantes vegades que m’has escoltat
i que sense adonar-te m’has ajudat,
per tot el que has passat
i tot el que has superat,
el nostre moment de nou ha arribat
i per això he pensat
penjar un present a tu dedicat.

T´estimo!!!!!!

º> Diada de Sant Jordi

La diada de Sant Jordi, una jornada per passar-la al carrer, gaudint de les paradetes de roses i de llibres, fa un dia genial, fa sol, cosa rara dons normalment plou, però com ja sabeu que el aigua es escassa dons aquest any ni per Sant Jordi !!!!

Surto del tren i observo... davant la estació de Sants hi ha un edifici molt alt, es La Torre Catalunya.... Catalunya he dit? Jeje...... dons be, la sorpresa es que han posat una “senyera” de dalt a baix del edifici, una “senyera” que es veu de tot arreu, una “senyera” que no passa desapercebuda, que tothom que surt de la estació pot admirar........però..... observeu-la be.... ( be, de fet no cal gaire)..... hi veieu quelcom estrany?

Al loro,!!!!!! ..... que no es tan malo, hombre !!!!! ggggrrrrrrrrr...... imperdonable !!!!!

º> Soc un arbre afortunat !!!!

Hola amics, avui us presento una mostra de que el home es també capaç de fer, per molt que us sorprengui, així que us explicaré la historia en primera persona, per qui no la sap.

El meu nom es Pi d´en Xandri, soc un pinyoner (Pinus pinea), visc al parc de Torre Negra a Sant Cugat del Vallès, he fet 232 anys, tinc un alçada de 23 metres i el perímetre del meu tronc es de 3,2 metres.
L’any 1997 vaig patir un atemptat que em podia haver costat la vida, van intentar talar-me i prendrem foc, un grup de joves incontrolats.

Avui, gracies als responsables técnics de Sanitat Vegetal del Departament d’agricultura, ramaderia i pesca de la Generalitat, així com l´Ajuntament de Sant Cugat, que ràpidament van prendre les mesures necessàries per curar-me així com fer-me les revisions periòdiques a las que m’he vist somes durant aquests anys, i que han fet que les meves ferides cicatritzessin, i això em permet poder-ho explicar.
Em considero un arbre afortunat i es que molts arbres no tenen el mateix final, son abandonats a la seva sort i en molts casos eliminats de forma indiscriminada.
Ara aprofito per fer una crida de sensibilització per que això no passi, així com sol·licitar als estaments oficials que aquesta manera de procedir no sigui tan sols en casos aïllats.
Us convido a fer-me una visita, segueixo amb els meus tutors que em subjecten , no obstant em trobo en condicions de donar-vos l’ombra necessària.

º> L’aigua, un be escàs !!!

Diuen que per Abril aigües mil, ens arriba dins la segona quinzena però benvinguda sigui.
Aigua que necessitem i no en som prou conscients, segur que tots a casa en fem servir mes aigua del conte, perquè..... qui no deixa cada mati rajar l’aigua de la dutxa a la espera de que surti amb la temperatura desitjada ??? aissssssss o quan ens rentem les dents raspallem i no tanquem ?? , o fregant plats ??.
Amb això no faig cap critica perquè penso que son actes involuntaris que no apreciem però que mica en mica anem assumint i procurem canviar.
Jo desprès de haver-ho escrit públicament, prometo fer un esforç en pal·liar aquesta derrama innecessària.

Fins la propera.