Hola amics, avui us presento una mostra de que el home es també capaç de fer, per molt que us sorprengui, així que us explicaré la historia en primera persona, per qui no la sap.
El meu nom es Pi d´en Xandri, soc un pinyoner (Pinus pinea), visc al parc de Torre Negra a Sant Cugat del Vallès, he fet 232 anys, tinc un alçada de 23 metres i el perímetre del meu tronc es de 3,2 metres.
L’any 1997 vaig patir un atemptat que em podia haver costat la vida, van intentar talar-me i prendrem foc, un grup de joves incontrolats.
El meu nom es Pi d´en Xandri, soc un pinyoner (Pinus pinea), visc al parc de Torre Negra a Sant Cugat del Vallès, he fet 232 anys, tinc un alçada de 23 metres i el perímetre del meu tronc es de 3,2 metres.
L’any 1997 vaig patir un atemptat que em podia haver costat la vida, van intentar talar-me i prendrem foc, un grup de joves incontrolats.
Avui, gracies als responsables técnics de Sanitat Vegetal del Departament d’agricultura, ramaderia i pesca de la Generalitat, així com l´Ajuntament de Sant Cugat, que ràpidament van prendre les mesures necessàries per curar-me així com fer-me les revisions periòdiques a las que m’he vist somes durant aquests anys, i que han fet que les meves ferides cicatritzessin, i això em permet poder-ho explicar.
Em considero un arbre afortunat i es que molts arbres no tenen el mateix final, son abandonats a la seva sort i en molts casos eliminats de forma indiscriminada.
Ara aprofito per fer una crida de sensibilització per que això no passi, així com sol·licitar als estaments oficials que aquesta manera de procedir no sigui tan sols en casos aïllats.
Us convido a fer-me una visita, segueixo amb els meus tutors que em subjecten , no obstant em trobo en condicions de donar-vos l’ombra necessària.
Em considero un arbre afortunat i es que molts arbres no tenen el mateix final, son abandonats a la seva sort i en molts casos eliminats de forma indiscriminada.
Ara aprofito per fer una crida de sensibilització per que això no passi, així com sol·licitar als estaments oficials que aquesta manera de procedir no sigui tan sols en casos aïllats.
Us convido a fer-me una visita, segueixo amb els meus tutors que em subjecten , no obstant em trobo en condicions de donar-vos l’ombra necessària.
5 comentarios:
Hola Teresa,
Benvinguda !!!!!, aprofites aquesta setmana que es la de Sant Jordi, com tots els llibres fan el seu llançament. Espero que tinguis la mateixa sort i les mateixes satisfaccions que els grans escriptors.
Seguiré d'aprop els teus pensaments.
Felicitatas i Benvinguda
El respecte a la natura i als seus elements, en aquest cas, els arbres ha de ser una qüyestió prioritària. Excel.lent post
Mª Teresa, t'animo que continuïs aquest interessant blog. Segur que escolliràs escrits d'allò més enriquidor! M'alegra haver-te trobat
Qué bonito, qué bonito! has cambiado? has añadido? espectacular esta foto, como me gusta...PRECIOSA
un besito
Tan a prop que ho tinc i no he anat mai a veure'l!!...
Ha estat molt interessant l'explicació que ens regales.Es nota que ets una persona amb molta sensibilitat cap a la natura i això ho aprecio molt en les persones!!
Una abraçada.
Publicar un comentario