Bon dia Gámbia !!!!

Sabeu que hi ha gent disposada a ajudar als demes? aquí en tinc una mostra.

Son amics meus, tenien una vida tranqui-la, gaudien de les seves feines així com del seu temps lliure que aprofitaven per marxar a la muntanya o canviar d’aires, mes un dia , per unes circumstancies determinades, les seves vides van canviar, ara fa un any que de cop i volta......... a la feina no podien concentrar-se, el cap donava voltes i voltes pensant de quina manera podrien ajudar a algú que era tan llunya, es reunien per consensuar, s’informaven de maneres d’actuar i legalitzar el seu projecte, donaven veus a tort i a dret perquè la gent sabes de la seva existència, perseguien als amics per recaptar les seves ajudes, els temps lliures es van acabar, ara tot donava voltes sobre el mateix, Gàmbia i les seves necessitats !!!

Roba, llibretes, guixos, barrets, jaquetes, joguines, bicicletes, tot, absolutament tot era necessari en aquell racó de món i ells ho sabien, per això es van mobilitzar, i aquí els tenim, incansables i decidits.

Aquest diumenge passat, així com en altres ocasions, han posat la seva paradeta en una fira, mitjançant la qual es donen a conèixer.

He volgut fer un recull d’imatges per mostrar i fer arribar en aquestes dates, ja que es temps de solidaritat i amor, el testimoni de un petit grup de 5 persones entregades a fer feliços als mes necessitats.

Els hi aplaudeixo la iniciativa i els encoratjo a que tirin endavant.

No canvieu mai !!!!.

Bones Festes........ petonsssssssssssssssssss

4 comentarios:

Praxis dijo...

Bonic escrit de solidaritat M. Teresa... Tant de bo hi hagués mes gent com els teus amics i els governs ajudessin més a països com Gàmbia en lloc de malgastar diners amb violència i enriquir-se amb els seus recursos.
Felicita als teus amics de part meva per la tasca que estan realitzant.

Petonets.

Efrem dijo...

Tothom troba una raó per viure, depenent del sentit de simpatia, aquesta raó seran més els altres (la societat) o un mateix. Suposo que donar el teu temps i la teva vida pels altres, és la punta de llança dels conceptes de dignitat i d'humanitat, conceptes que ens han portat a aquest model que encara després de molts anys encara, tot just, comencem a implantar.

Salutacions i molt bon any :)!

Manel dijo...

Que tal Maria Teresa;
quatre emes, a la cinquena vas arrossegar la M i les lletres en el meu nom.
A poc a poc has d'anar desengreixant matèria grisa, la inspiració arriba per si sola; escrius una paraula i arrosseguen les altres. Ja saps, no cal centrar-se en un tema, sinó deixar la regna solta d'aquest moment particular de qualsevol dia determinat en les nostres vides.

No és que sigui nou en el món dels blogs, em vaig traslladar des de space Live, però sóc un negat a formar, dibuixar o donar forma a aquest nou blog.
Si que enganxa, si.

Cada matí passeig per l'andana, esperant la coincidència d'una mirada amiga o confident, per a dir-te que, sense deixar la poesia fotogràfica, no abandonis la poesia dels teus llavis, la poesia llegida o visual. Camina, encara que sigui a comptagotes no deixis de ser brossiana de Joan Brossa.
En aquesta hora de l'alba, el meu petó desperta els teus ulls; el teu matí.

M. J. Verdú dijo...

Moltes gràcies per les teves paraules. Encara estic una mica neguitosa però feliç i agraïda per l'oportunitat que se'm presenta. Me n'alegro de saber de tu. Et trobava a faltar, bonica. A veure què tal em surt... petonets

Este blog esta en catalán, mi lengua materna, si lo deseas en castellano clicka aquí !!!