Una petita faula !!!!!!


Avui us explicaré una faula:

Ona era una mona que vivia en un paratge “meravellós”, on tot era planer i res li mancava, ella tenia el que molts de la seva espècia haurien dit “de tot” saltava pels arbres i es penjava donant salts sense parar, les hores i els dies passaven sense adonar-se, mentre el temps corria precipitat,... en tot i això, ella sentia una buidor, sentia que quelcom li mancava..

Un dia va sentir la necessitat d’explorar altres mons, de saber que hi havia mes enllà de tots aquells verds paratges, saber si es podia relacionar amb altres animalons que compartissin altres espais i saltar per branques mes altes, d´ arbres de diferents espècies.......... i un bon dia va donar el pas.

L´Ona s’endinsa en un món nou que li duria moltes novetats, investigant, investigant, va poder veure que els arbres, més enllà d´on ella havia viscut, eren pràcticament iguals, potser alguns més alts i altres més petits però tots eren iguals d’avorrits.

Més un dia quan ja no buscava res perquè res l’entusiasmava de cop i volta es va trobar un roure, un arbre fort i valent un arbre ple de vida on els ocells s’hi posaven a cantar, es diria que era un roure feliç, que el seu tronc era fort i les seves arrels potents i decidides.

Mica en mica ella s’hi va acostar per observar amb cura la seva fortalesa i ell la va convidar a pujar a les seves branques, i la va convidar a que proves de saltar de branca en branca, li va treure la por, la va encoratjar i la va fer sentir bé amb ella mateixa i així la mona Ona mica en mica va sentir que aquell arbre era el que ella necessitava, un arbre ple de vida on poder voltejar i saltar, que tingues cura de la seva felicitat i amb qui poder compartir moltes hores.

Des d’aquell instant el roure i la Ona van formar un tàndem especial, on hi regnava el bon humor i la felicitat.

-----------------------------------

“Si plores per perdre el sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles”
Rabindranath Tagore.

22 comentarios:

José-Angel dijo...

Que chulo, M.Teresa! Que bonita fábula, o cuento o como quieras llamarlo. Tú te dedicas a esto, verdad? Se lo leeré a mi hija Raquel! :)

Praxis dijo...

De vegades en la vida com en els contes, caiem en monotonies com la mona Ona i ens estanquem, ens tornem conformistes , involucionistes i tot ens està bé. Realment la teva faula m'ha fet pensar, diu moltes coses. La voluntat i necessitat de canviar, de créixer, de lluitar i de buscar quelcom millor. Per mi voler cercar la felicitat és el millor que podem desitjar. Com la mona del teu relat, cercar i compartir, buscar branques noves és el que ens fa ser mes grans i estic convençut que tal com es diu, qui lluita ho aconsegueix tot!!!
No m'enrotllo mes,. M'ha agradat molt com has escrit aquesta faula i sobretot la frase tan maca del Rabindranath Tagore, que com a cloenda fa reflexionar molt!!!

Felicitats!!!!..... i ..... Una Abraçada

horabaixa dijo...

Hola Teresa,

....vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte s'ha fos....

Si hem de plorar, millor que sigui d'alegria.

Un petonàs

Toni Bra dijo...

Un text ben acompanyat de una imatge encisadora.Bona la reflexió.Petonets

vegetto dijo...

Que buena toma, excelente ojo fotográfico.


Te felicito por tu buen trabajo.

robelfu dijo...

Que bonic, m'ha encantat aquesta la llegeixo a la meva filla.
Felicitats ets una artista.
un petonàs

Sergi dijo...

Bufff!!! Hi ha moments a la vida, on pots sentir-te tant reflexat en la Ona.

M'ha agradat la faula.

Moltes gràcies i una abraçada més.

robadestiu dijo...

una faula molt bonica. És important buscar allò que ens fa sentir bé amb nosaltres mateixos, també quan "aparentment" ja ho tenim, però nosaltres no ho sentim així.

Una abraçada :-)

Striper dijo...

Precios de la ma sempre arrivarem mes lluny..

Maria Jesús dijo...

M'encanta el Tagore i la seva faula. Llegir-la m'ha fet sentir molt bé... Espero que estiguis bé i que les vacances t'hagin anat molt bé. Petonets

Víctor Hugo dijo...

hola!
no entiendo tu idioma

sólo vine a dejarte un saludo!

Víctor Hugo

Jan Puerta dijo...

M’agrada llegir i sentir-me un altre vegada un petit jan.
Gracies a tu ara em sento així.
Una abraçada.

MentesSueltas dijo...

M. Teresa,pasaba saludando y dejando mi abrazo de siempre.

MentesSueltas

Maria Jesús dijo...

Et deixo un petó molt fort i una cordial salutació, bonica

josé javier dijo...

Entrañable historia querida amiga.
un saludo desde Sevilla.J.J.

Efrem dijo...

Ostres, quina cura aquest escrit, com un carmel d'aquells tan dolços que no recordes si no és més enllà de la infància. :)

Gràcies per visitar-me!

Thiago dijo...

Les teves paraules m'han agradat moltíssim. Fa un any i 4 mesos vaig sentir el mateix que l'Ona i vaig partir cap a Barcelona. La realitat es que estic super bé ja que m'he trobat!

Espero que em perdonis pels meus errors.

Encara que escrigui en Portugués t'invito a conèixer el meu jo i els meus altres jos.

Petons

josé javier dijo...

Saludos cariñosos desde Sevilla.
Pasaba a saludarte y a compartir contigo la publicación en papel de Céfiro del oeste. Un abrazo.J.J.

Maria Jesús dijo...

Tens premis al meu blog

Maria Jesús dijo...

Sé que quan disposis de més temps, col.locaràs els premis a la teva vitrina. Petonets, bonica

sergi gasofa dijo...

M'agradat mol

Maria Jesús dijo...

Hola, bonica. L'examen m'ha anat d'allò més bé i estic molt contenta! He estat tres setmanes allunyada del blog i tot just m'estic posant al dia. Et trobava molt a faltar! No em cansaré mai de rellegir aquesta faula tan bonica! Molts petonets i molta màgia!

Este blog esta en catalán, mi lengua materna, si lo deseas en castellano clicka aquí !!!