Retrobament !!!



Anava pensant en les mevas coses quan el tren va arribar, hi havia una gran quantitat de gent a la andana, era una hora puntera, al mati, quan tothom es desplaça cap a la feina.

De cop i volta el tren es va aturar i davant meu varen quedar les portes d’accés… quina sort ¡!! vaig pensar , així podre buscar un raconet per poder sentirme resguardada de la gentada que anava a entrar.

De cop unes mans es creuen amb les meves per premé el botó, ens mirem somriem i finalment decidim qui obre, però quelcom estrany es barreja en aquella mirada.

Un cop dins busco un lloc on no molestar i de sobte sento el meu nom, (?) sorpresa miro al meu voltant buscant una cara coneguda, el meus ulls remenen i remenen la multitud de rostres que en uns metres quadrats es repleguen sense atinar de qui poden ser aquelles paraules, quan de sobte apareix ella………. Ostres ¡!!! Montse ¿?? Ets tu???? ………. Siiiiii em contesta amb una cara de felicitat………. Desprès d’anys de no veure’ns de viure a la mateixa ciutat i de dur vides paraleles pero diferents, un bon dia ens retrobem sota terra, on un munt de persones s’hi repleguen cada dia, cada minut, però aquesta vegada em tingut sort, ens em retrobat quan menys ho esperàvem les nostres vides novament es tornen a creuar, l’amiga de la infancia, de la joventut que les circunstancies em van pendre ara me la tornen, ara ha estat posible el retrobament i en un lloc on sembla imposible que passi.

Des de aquell moment em tornat a reprendre l’amistat , ara tenim un munt de coses que explicar-nos i recordar i això es fantàstic.

Ara tinc molt clar que res queda enterrat en el temps, que tot es posible.


4 comentarios:

Wambas dijo...

No tot és negatiu al transport públic, no deixa de ser un espai social, amb lo bo i lo dolent que té això.
Abraçades

Mònica dijo...

Jo li estic molt agraida al trasport public...
Va ser en un autobus on vaig coneixe a la persona més important de la meva vida.

Petons

Maria Jesús dijo...

Trobava a faltar les teves visites... Veig que continues escrivint tan bé com sempre. No saps quan m'alegro que hagis reemprès la normalitat al món dels blogs. Se t'entorava tant... Moltes gràcies per incloure'm a la teva llista de blogs, Maria Teresa.

mirambella dijo...

no se si res queda enterrat en el temps? jo no acabo de tenir-ho clar. Jo soc molt fidel en els meus afectes, no desaperèixen d'un dia per l'altre, i encara menys si són importants. Pero no he rebut pas la mateixa reciprocitat sempre.

Este blog esta en catalán, mi lengua materna, si lo deseas en castellano clicka aquí !!!