º> Una nit de tardor !!!!!


Encara recordo aquell dia de tardor, una nit de dissabte, tot veien la pel·lícula del vespre (Con la muerte en los talones) vas decidir que aquell era un bon moment per néixer.

No va ser un part llarg,, semblava que tots dos sabíem el que teníem de fer i tot va anar de primera, a la matinada del 12 d´ octubre ja eres aquí i jo era la dona mes feliç del mon, tenia entre els meus braços el que jo, havia creat.

Eres un nen ple de salut, cara rodona esgarrinxada per les teves ungletes i amb un bon pes, tot feia indicar que series un nen alt dons ja sobrepassaves la mitjana normal.

La teva infantesa ha sigut molt enriquidora per mi, ensenyar-te a caminar, a parlar, a menjar tot sol, i anar educant-te perquè el dia de demà fossis una persona responsable i madura, amb els teus propis criteris, i segur de tu mateix, ha sigut per mi un repte en el que mai m’hi havia trobat, una gran experiència, que tot i portant el teu propi bagatge, es a dir el teu caràcter, que genèticament havies heretat, hem aconseguit una molt bona tasca.

En caminar i en parlar vas ser un nen avançat, tot indicava que eres molt despert i espavilat i que no tindries problemes en aprendre de tot allò que es posés al teu davant, l´ escola, els pares els amics, la societat, etc. Sempre has sigut una persona assenyada, a vegades, i encara ara, hem sorprenia i sorprèn la teva manera de raonar segons quins temes o problemes, has anat sempre un pas endavant en tot.

Has heretat un bon llegat artístic, recordes que ja de petit vas guanyar diferents concursos de dibuix ?, recordes la festa major de Sanaüja on vas guanyar el premi de pintura en dues ocasions ? i que m´ en dius de les teves dots de poeta ?, els Jocs Florals a l´ escola,... hi havia qui deia que teníem comprat el jurat, s´ en feien creus de que allò es repetís tan sovint, inclòs coincidint en dues ocasions amb el teu germà , tot feia pensar malament,
¡! que feliç hem sentia !¡ , dons jo sabia que tot sortia del vostre interior un interior ric en pensaments, en sentiments i amb expressions inusuals que feien delectí els que us escoltaven. En la meva opinió i ja t´ ho he dit en moltes ocasions, seria una llàstima que no seguissis cultivant aquest do, per lo tant et convido a que continuïs fen poesies, que les guardis al ordinador i qui sap, potser algun dia et pugin fer servei. Exprimeix el teu cervell, no ho deixis.

T’estimo !!!!!!

8 comentarios:

josé javier dijo...

Un saludo desde Sevilla. J.J.

montse dijo...

Com a mare m'has arribat a la fibra més sensible!!
Qué ben expressat el sentiment que portes dins cap aquest fill!!
Molt maco!!
Una abraçada.

Striper dijo...

Viure el ser pare o mare no te preu es maravellos.

horabaixa dijo...

Hola Teresa,

Crec que hauràs de canviar l'ordinador. L'hauràs deixat tot mollat, entre caure't la baba i alguna que d'altre llagrimeta.

Felicitats !!!!

Praxis dijo...

Realment l'experiència de ser mare es sensacional. Suposo que les mares o els pares ho vivim de diferent manera, però de fet son fills per sempre i cada etapa de les seves vides son maques. Gaudeix de cada moment amb ells, son únics!!!.

Una Abraçada

aigua dijo...

Ostres! que tonta, m'he emocionat ! :)
Felicitats als dos!

M. J. Verdú dijo...

Mª Teresa, qué bé t'has penjat les roses!. Anima'l a escriure poesia, jo ho faig sovint. Diuen que escriure poesia és contactar amb la teva felicitat interior. Excel.lent post.

MentesSueltas dijo...

M. Teresa, paso a saludarte desde el frío de Buenos Aires, me gstó mucho leerte.

Te abrazo
MentesSueltas

Este blog esta en catalán, mi lengua materna, si lo deseas en castellano clicka aquí !!!