º> Les coses bones, mai venen soles !!!!


Ara farà un any, vaig descobrir una manera de poder aportar quelcom de mi mateixa i en favor de la meva llengua, m’havien parlat d’una activitat , el Voluntariat per la llengua.

Navegant per Internet vaig trobar finalment la web i m’hi vaig apuntar. Al mes d’octubre del 2007 iniciava una etapa que em duria experiències gratificants que m’ajudarien a créixer com a persona i amb la satisfacció de ser útil als demes.

La primera parella lingüística que em va tocar va ser l´Angels, una noia procedent de Madrid però que fa temps viu entre nosaltres i com que no ha tingut necessitat, no s’ha destapat del tot amb el català.

La seva companyia, la seva calidesa, les seves paraules, els seus consells, i sobre tot, les seves ganes d’aprendre, m’han fet sentir-me molt be amb ella, tan es així que no em deixat de renovar la nostra tasca de anar practicant el català, fins al dia d’avui.

Es curiós com de vegades unes coses et porten altres, paral·lelament, el Consorci de Normalització per la llengua, va organitzar un concurs fotogràfic anomenat Enfoca i dispara!!, vaig pensar que tractant-se de un col·lectiu petit seria bo poder participar i comprovar les meves possibilitats en el mon de la fotografia.

El primer problema era escollir la imatge adequada pel tema del concurs i això enseguida em va dur al cap, el Pi d´en Xandri, i una tarda de núvols capritxosos, amb la maquina a les mans, vaig anar cap el Pi i em vaig dedicar a fotografiar-lo per totes bandes, quan ja baixava el sol vaig tornar a casa amb tot el material.

La tria era difícil dons el Pi per si sol ja era bonic, i era una imatge molt vista en molts medis, així que tenia de trobar quelcom que el fes especial, diferent.... finalment vaig optar per un parell que son les que vaig presentar.

El 19 de Juny va finalitzar el curs del voluntariat d´enguany i en la festa de cloenda es va fer l’entrega dels guardons de fotografia...i quina sorpresa va ser la meva quan vaig sentir el meu nom....... era increïble !!!!!

He rebut el 3er.Premi de mans del reconegut fotògraf Joan Serrano i he de reconèixer que m’ha fet una il·lusió molt especial.

De tota aquesta experiència m’emporto dos premis especials, per una banda el de fotografia, que m’anima a seguir en aquesta línea i per altra, la amistat d’una persona excepcional que m’ha aportat i m’aportarà moltes coses positives.

º> Tot recordant Els Supersònics !!!!!

Avui passejant per la ret he trobat aquest article que diu :

Bill Gates, va fer una conferència en què va assegurar que ara començava una segona dècada digital. Gates, que deixarà la presidència de Microsoft, va dir que en aquesta segona dècada digital hi hauria tres eixos clau.

L'un seria la capacitat de gaudir d'experiències audiovisuals d'alta definició gairebé des de qualsevol lloc; l'altre, la capacitat de tots els aparells d'estar connectats entre si per defecte; i l'últim, les noves maneres d'interactuar amb els ordinadors i aparells a través de pantalles tàctils, el reconeixement de veu o la capacitat d'interpretar les imatges.

De cop m’ha vingut al cap la sèrie Els Supersònics, de Hanna Barbera, la recordeu??

Recordo que al·lucinava amb la tecnologia que tenien a casa, aparells domèstics impensables en la època en que la donaven per televisió, tenien una casa robòtica on tot funcionava de forma automàtica era genial, edemes tenien un robot de criada, com m’agradaria tenir-ne una. !!!!! i que em dieu del transport que utilitzaven , volar en naus per l’espai de les ciutats, impressionant, jeje

En pocs anys em vist un munt de canvis al nostre voltant, tot es produeix tan ràpid que mica en mica ens veiem absorbits per els avenços tecnològics i no ens donem ni conta, les noves tecnologies entren en la nostra vida de una forma cautelosa i s´apoderant de nosaltres creant-nos la necessitat de dependre d’elles, qui ara podria prescindir del mòbil ? del ordinador? i altres molts aparells que fan la nostra vida mes còmode i fàcil, però que al mateix temps ens crean una dependència.

Visca el progrés!!! ... però en bona mesura.

º> Una nit de tardor !!!!!


Encara recordo aquell dia de tardor, una nit de dissabte, tot veien la pel·lícula del vespre (Con la muerte en los talones) vas decidir que aquell era un bon moment per néixer.

No va ser un part llarg,, semblava que tots dos sabíem el que teníem de fer i tot va anar de primera, a la matinada del 12 d´ octubre ja eres aquí i jo era la dona mes feliç del mon, tenia entre els meus braços el que jo, havia creat.

Eres un nen ple de salut, cara rodona esgarrinxada per les teves ungletes i amb un bon pes, tot feia indicar que series un nen alt dons ja sobrepassaves la mitjana normal.

La teva infantesa ha sigut molt enriquidora per mi, ensenyar-te a caminar, a parlar, a menjar tot sol, i anar educant-te perquè el dia de demà fossis una persona responsable i madura, amb els teus propis criteris, i segur de tu mateix, ha sigut per mi un repte en el que mai m’hi havia trobat, una gran experiència, que tot i portant el teu propi bagatge, es a dir el teu caràcter, que genèticament havies heretat, hem aconseguit una molt bona tasca.

En caminar i en parlar vas ser un nen avançat, tot indicava que eres molt despert i espavilat i que no tindries problemes en aprendre de tot allò que es posés al teu davant, l´ escola, els pares els amics, la societat, etc. Sempre has sigut una persona assenyada, a vegades, i encara ara, hem sorprenia i sorprèn la teva manera de raonar segons quins temes o problemes, has anat sempre un pas endavant en tot.

Has heretat un bon llegat artístic, recordes que ja de petit vas guanyar diferents concursos de dibuix ?, recordes la festa major de Sanaüja on vas guanyar el premi de pintura en dues ocasions ? i que m´ en dius de les teves dots de poeta ?, els Jocs Florals a l´ escola,... hi havia qui deia que teníem comprat el jurat, s´ en feien creus de que allò es repetís tan sovint, inclòs coincidint en dues ocasions amb el teu germà , tot feia pensar malament,
¡! que feliç hem sentia !¡ , dons jo sabia que tot sortia del vostre interior un interior ric en pensaments, en sentiments i amb expressions inusuals que feien delectí els que us escoltaven. En la meva opinió i ja t´ ho he dit en moltes ocasions, seria una llàstima que no seguissis cultivant aquest do, per lo tant et convido a que continuïs fen poesies, que les guardis al ordinador i qui sap, potser algun dia et pugin fer servei. Exprimeix el teu cervell, no ho deixis.

T’estimo !!!!!!

º> La gatona !!!!


La gatona enroscada al sofà
fa mandretes, mandretes fa
i fen la remolona tot el dia esta.

Ella sap que es privilegiada
per tenir una ma estimada
amb la que es pot sentir acariciada.

La gatona es refrega suau
a qui li transmet pau
i amb carinyo la recull al seu cau.

..........................
Este blog esta en catalán, mi lengua materna, si lo deseas en castellano clicka aquí !!!