º> Al matí.


Ara, els matins, per anar a treballar em trasllado caminant fins a la estació, aquest moment i recorregut em porta sensacions diferents que mai hagués pensat.

Tot surtin de casa ja sento l’aire fresc del matí a la cara, m’envolta d’una gran sensació de frescor, és com un lífting, sento com la meva pell reacciona i s’estira és com si volgués absorbir tota la frescor que li arriba. Són les 7,30 del matí i la gent no ha sortit de casa, els carrers estan buits, sento con una llibertat que em fa sentir bé, tan sols els jardiners estan en actiu, regant i netejant els parterres de plantes com si maquillessin la ciutat per estar bonica.

El quiosc de diaris és obert, el venedor posa en ordre les revistes i premsa, aquesta que ens durà les noves noticies, quasi sempre poc esperançadores i plenes de detalls que ens fan la vida complicada i reporten cert desconcert.

Pel camí he de creuar un parc, en ell hi ha flors que em donen alegria, n’hi ha de grogues i morades, petites i grans, totes elles formen una genial catifa que en trepitjar em donen calidesa i fan les meves passes mes lleugeres. L’olor de gespa mullada per la rosada del matí fa despertar els meus sentits.

Em vaig endinsant a la ciutat i poc a poc la gent va sortint al carrer, les botigues obren portes i l’activitat comença. Ja m’acosto a la estació, es nota pel seguit de persones que van amunt i avall i que fan que prengui consciencia del ritme frenètic de la ciutat.

Arriba el tren, sec al costat de la finestra tot gaudint durant el recorregut dels espais verds de Collserola, admirant la seva verdor.

Mes tot acaba en entrar en un túnel, tot s’esvaeix davant meu , entro en la foscor, en cada estació hi ha un seguit de gent amuntegada esperant pujar per poder arribar a temps als seus llocs de destinació. I aquí acaben les meves agradables sensacions per començar altres que no són menys importants però que no són ja iguals, d’aquestes en parlarem un altre dia.

Una abraçada.

10 comentarios:

horabaixa dijo...

Hola Teresa,

Maco el relat. Ja tens raó. Tot el que era idil.lic, en un plaf, desapareix, per a convertir-se en un munt de soroll, de fum, de .....

Però que fariem si no?

Un petonàsssssssssssss

mossèn dijo...

ja m'hi trobo ... salut

Jesús M. Tibau dijo...

si ets capaç de captar totes aquestes sensacions en un simple trajecte diari cap a la feina, et pots considerar afortunada i posseïdora d'un tresor

Maria Jesús dijo...

Jo també crec que el matí té una màgia especials. Pots captar com el dia es desperta, els diferents matissos de la llum, com el món comença el seu cicle, com la fresqueta t'acarona la cara, no fa calor... El matí i també el capvespre són especials

Praxis dijo...

Uffff!!! quantes sensacions que tens als matins, aire fresc, flors, natura... i tot per acabar en un túnel fosc, en un tren ple de gent, aisss.. però això dura poc temps dona, segur que son uns instants i poc a poc entres a la gran ciutat. Vols dir que no tens coses bones també allà?. Estic convençut que coneixent la teva sensibilitat també saps trobar sensacions que t'aporten alegries.

M'ha agradat molt com has descrit aquest trajecte diari cap a la feina, m'agradaria poder-lo fer com tu... Quina enveja!!!

Una Abraçada

montse dijo...

Estiguis on estiguis la sensibilitat va amb tu i segur que te n'arribaran d'altres de sensacions!!
Penso que és bo anar recollint-les totes... Els diferents matisos ens ajuden a aguditzar encara més les percepcions!!
Molt ben descrit el teu camí cap a l'estació!!...
Una abraçada.

joan dijo...

Hola Teresa, anar a treballar pot ser molt dur,ó , ja que s'ha de fer, transformar-lo en quelcom que hem de fer i que millor que fer-lo agradable per anar-hi amb l'esperit positiu.
Aquestes teves paraules, crec que les haurien de llegir totes aquestes persones que es lleven al mati ja refunfunyant o amb una cara de pomes agres que no poden amb ella,uix , quin mal viure, tú li has donat totalment la volta al tema i, com sempre, hi veus la part positiva, que n'hi ha, a aquesta rutina diara d'anar a treballar, i crec que encara que visquessis al mig del desert tambe les hi trobaries.
Et felicito i comparteixo totalment aquesta manera que tens de veure les coses, ja m'agradaria saber-ho aplicar sempre.

T'afegiré que, afortunadament, el meu trajecte per anar a treballar, dia rera dia, em deixa bocabadat per la bellesa de la natura que puc veure.

Un petó.

BufÖ Orador dijo...

Felicitats pel Blog i per l'escrit...molt inspirador...ara m'ho pensaré un parell de cops abans d'agafar el cotxe per anar a treballar...també he de passar per un Parc molt macu jo....


Salut

Jan Puerta dijo...

La vida es plena de sensacionals, grises que es van fent fosques a mida que t’endinses en el túnel. La vida te aquests petits inconvenients. Malgrat això, diuen que qualsevol corredor per fosc que pugui semblar, te una sortida, plena de llum.
M’agrada’t llegir aquestes apreciacions tan particulars.
Una abraçada

Lenam dijo...

Ara

Arribo a la vella estació a aquesta hora transparent
que retorna el cristall fosc del mirall
una foscor a banda i banda de la andana
trencada per l'arribada en sospir
S2 encesos ulls sobre el seu front
feia el verd final, esperança
com el Vallés no hi ha gens dormit Pere Quart
S1 Egara romana sensacions diferents
7H 42 precipitats passos de l'últim a arribar
nens i nenes imitant el joc dels joves
mirant-se d'amagatotis, lliscant el primer petó del matí
altre matí humida, freda,
darrere d'aquesta fina cortina de boira
com cada matí
ella s'acomoda al costat de la finestra
un llibre; una mirada
l'encreuament de mirades
s'esquinça en la paral•lela de la nostra adreça.
Demà, quan buidi el dia
la seva mirada sorprendrà la meva mirada
a aquesta hora que la primavera
vesteix de paraules el camí solitari
d'aquest matí
esperant de nou la frescor
de la seva matèria grisa.

Este blog esta en catalán, mi lengua materna, si lo deseas en castellano clicka aquí !!!