Ara farà un any, vaig descobrir una manera de poder aportar quelcom de mi mateixa i en favor de la meva llengua, m’havien parlat d’una activitat , el Voluntariat per la llengua.
Navegant per Internet vaig trobar finalment la web i m’hi vaig apuntar. Al mes d’octubre del 2007 iniciava una etapa que em duria experiències gratificants que m’ajudarien a créixer com a persona i amb la satisfacció de ser útil als demes.
La primera parella lingüística que em va tocar va ser l´Angels, una noia procedent de Madrid però que fa temps viu entre nosaltres i com que no ha tingut necessitat, no s’ha destapat del tot amb el català.
La seva companyia, la seva calidesa, les seves paraules, els seus consells, i sobre tot, les seves ganes d’aprendre, m’han fet sentir-me molt be amb ella, tan es així que no em deixat de renovar la nostra tasca de anar practicant el català, fins al dia d’avui.
Es curiós com de vegades unes coses et porten altres, paral·lelament, el Consorci de Normalització per la llengua, va organitzar un concurs fotogràfic anomenat Enfoca i dispara!!, vaig pensar que tractant-se de un col·lectiu petit seria bo poder participar i comprovar les meves possibilitats en el mon de la fotografia.
El primer problema era escollir la imatge adequada pel tema del concurs i això enseguida em va dur al cap, el Pi d´en Xandri, i una tarda de núvols capritxosos, amb la maquina a les mans, vaig anar cap el Pi i em vaig dedicar a fotografiar-lo per totes bandes, quan ja baixava el sol vaig tornar a casa amb tot el material.
La tria era difícil dons el Pi per si sol ja era bonic, i era una imatge molt vista en molts medis, així que tenia de trobar quelcom que el fes especial, diferent.... finalment vaig optar per un parell que son les que vaig presentar.
El 19 de Juny va finalitzar el curs del voluntariat d´enguany i en la festa de cloenda es va fer l’entrega dels guardons de fotografia...i quina sorpresa va ser la meva quan vaig sentir el meu nom....... era increïble !!!!!
He rebut el 3er.Premi de mans del reconegut fotògraf Joan Serrano i he de reconèixer que m’ha fet una il·lusió molt especial.
De tota aquesta experiència m’emporto dos premis especials, per una banda el de fotografia, que m’anima a seguir en aquesta línea i per altra, la amistat d’una persona excepcional que m’ha aportat i m’aportarà moltes coses positives.
Navegant per Internet vaig trobar finalment la web i m’hi vaig apuntar. Al mes d’octubre del 2007 iniciava una etapa que em duria experiències gratificants que m’ajudarien a créixer com a persona i amb la satisfacció de ser útil als demes.
La primera parella lingüística que em va tocar va ser l´Angels, una noia procedent de Madrid però que fa temps viu entre nosaltres i com que no ha tingut necessitat, no s’ha destapat del tot amb el català.
La seva companyia, la seva calidesa, les seves paraules, els seus consells, i sobre tot, les seves ganes d’aprendre, m’han fet sentir-me molt be amb ella, tan es així que no em deixat de renovar la nostra tasca de anar practicant el català, fins al dia d’avui.
Es curiós com de vegades unes coses et porten altres, paral·lelament, el Consorci de Normalització per la llengua, va organitzar un concurs fotogràfic anomenat Enfoca i dispara!!, vaig pensar que tractant-se de un col·lectiu petit seria bo poder participar i comprovar les meves possibilitats en el mon de la fotografia.
El primer problema era escollir la imatge adequada pel tema del concurs i això enseguida em va dur al cap, el Pi d´en Xandri, i una tarda de núvols capritxosos, amb la maquina a les mans, vaig anar cap el Pi i em vaig dedicar a fotografiar-lo per totes bandes, quan ja baixava el sol vaig tornar a casa amb tot el material.
La tria era difícil dons el Pi per si sol ja era bonic, i era una imatge molt vista en molts medis, així que tenia de trobar quelcom que el fes especial, diferent.... finalment vaig optar per un parell que son les que vaig presentar.
El 19 de Juny va finalitzar el curs del voluntariat d´enguany i en la festa de cloenda es va fer l’entrega dels guardons de fotografia...i quina sorpresa va ser la meva quan vaig sentir el meu nom....... era increïble !!!!!
He rebut el 3er.Premi de mans del reconegut fotògraf Joan Serrano i he de reconèixer que m’ha fet una il·lusió molt especial.
De tota aquesta experiència m’emporto dos premis especials, per una banda el de fotografia, que m’anima a seguir en aquesta línea i per altra, la amistat d’una persona excepcional que m’ha aportat i m’aportarà moltes coses positives.
http://www.cpnl.cat/xarxa/cnlvallesoccidental3/noticies.html?ID=1466
http://picasaweb.google.com/vallesoccidental3/FestaDelVoluntariatARipollet
