
on aniran, on arribaran ?, em pregunto al veure-les aquí
mes elles tampoc ho saben per això estan aturades, esperant resposta clara
que algun dia obtindran , aleshores seguiran i arribaran al seu destí
Es de nit, el mar es al costat, esta amenaçador i tempestuós
onades gegantines i braves les poden engolir,
però volen perdurar i per aquesta fita lluitaran
i amb valentia i decisió estan disposades al seu lloc seguir
Amb una marca profunda clavada a la sorra, seguiran
i amb una gran dosis de paciència, juntes al mar esquivaran
i quan neixi el nou dia i el sol càlid les pugui acariciar
potser aleshores vegin el camí que han de determinar
i quan neixi el nou dia i el sol càlid les pugui acariciar
potser aleshores vegin el camí que han de determinar

5 comentarios:
Molt bona imatge i quina poesia més plena de contingut...
Aturar-te, observar-te, veure l'entorn i tranquil.lament deixar que sorti el sol per veure clar el camí a seguir...
Quina gran veritat!!... i funciona eh!!
Gràcies per recordar-me aquesta reflexió que m'agrada tan portar a la pràctica.
Una abraçada molt forta.
Una fotografia molt maca i molt adient amb el teu escrit. M'agrada de la manera en que t'expresses i sobretot el missatge d'esperança que ens mostres al final del text.
De ben segur que el nou dia sempre ens aporta visions mes clares del que volem i la nit ens ajuda a posar en ordre els nostres sentiments.
Un escrit molt emotiu. Felicitats!!!
Una Abraçada
¡¡ Mi Tere, es la leche !! Lo hace todo bien. besitos
Que fotita más sugerente...dónde llevarán esas huellas? de quien serán? dónde irán? en que playa estarán? Que más da....una marca profunda clavada en la arena...
un besitoooo
Hola Teresa,
Un detall curiós. Les petjades son perpendiculars. Es troben. I quines ganes d'arribar al destí ?
entretinguet amb el camí i gaudeix-lo sense cap presa, sense cap objectiu final, nomès el dia a dia. Et sembla poc ?
Maca la reflexió, molt maca.
Que siguis feliç.
Un petó
Publicar un comentario